viernes, 26 de febrero de 2010



LLETRAFERTIT 4.1


Poema collage que Godard va escriure amb una sel·lecció de versos procedents de diferents poemes de Paul Éluard (traducció al català de Marta Planes).


La teva veu, els teus ulls, les teves mans, els teus llavis.
Els nostre silencis, les nostres paraules.
La llum que se'n va, la llum que retorne.
Un sol somriure per nosaltres dos. Cap necessitat de saber.
He vist la nit crear el dia sense que canviem d'aparença.
O (ben)estimada de tots, (ben)estimada d'un sol, en silenci la teva
boca ha promès ser feliç.
Ben lluny diu l'odi, ben aprop diu l'amor.
Amb les carícies sortim de la nostra infància
Veig cada cop millor la forma humana, com un diàleg d'enamorats
El cor només té una sola boca
Totes les coses casuals, totes les paraules dites sense pensar
Els sentiments a la deriva
Els homes volten per la vila
Les mirades, la paraula i el fet que jo t'estimo, tot està en moviment.
Només cal avançar per viure, d'anar tot dret davant seu cap a tots
els que estimem
Jo anava cap a tu. Jo anava sense fi cap a la llum.
Si tu somrius, es per envair-me millor.
Els rajos dels teus braços entreveurien la boira.



I aquest es el passatge de la pel·lícula de Jean-Luc Godard Alphaville: une étrange aventure de Lemmy Caution (1965), l'actriu Anna Karina recita el poema collage abans citat.





Aquí teniu la transcripció del text:

Ta voix, tes yeux, tes mains, tes lèvres.
Nos silences, nos paroles.
La lumière qui s'en va, la lumière qui revient.
Un seul sourire pour nous deux. Pas besoin de savoir.
J'ai vu la nuit créer le jour sans que nous changions d'apparence.
O bien aimée de tous, bien aimée d'un seul, en silence ta bouche a
promis d'être heureuse.
De loin en loin dit la haine, de proche en proche dit l'amour.
Par la caresse nous sortons de notre enfance.
Je vois de mieux en mieux la forme humaine, comme un dialogue d'amoureux.
Le coeur n'a qu'une seule bouche.
Toutes les choses aux hasard, tous les mots dits sans y penser.
Les sentiments à la dérive.
Les hommes tournent dans la ville.
Les regards, la parole et le fait que je t'aime, tout est en mouvement.
Il suffit d'avancer pour vivre, d'aller droit devant soi vers tous
ceux que l'on aime.
J'allais vers toi. J'allais sans fin vers la lumière.
Si tu souris, c'est pour mieux m'envahir.
Les rayons de tes bras entrouvraient le brouillard.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada